| | | | | | |  | | | | | Webmaster:
Feli Ruiz
con la colaboración de:
 | | |
|
| |
 06/06/2008
Fuente: Línia Vallès Núm. 214
EL MIRADOR per Mertixell Ramos Monteagudo, escriptora juvenil
La força de la paraula
Evolució i progrés són els dos conceptes que han convertit els éssers humans en l'espècie dominant.
Però, res hauria estat possible sense la creació del llenguatge, i encara més sense l'incommensurable
poder de la paraula
Per citar un exemple proper, m'agradaria rememorar el que va succeir l'any 2003, quan George
Bush, president dels Estats Units, en el seu discurs sobre l'estat de la Nació, per justificar una guerra,
va pronunciar les anomenades "Setze paraules":
El govern britànic ha sabut que Saddam Hussein va intentar aconseguir quantitats significatives
d'urani a l'Àfrica.
L'Irak volia comprar 500 tones d'urani a Níger per alimentar el seu programa nuclear, i això va
servir de justificació per atacar el país àrab. Mesos després, es va demostrar que aquesta informació era
falsa: el director de la CIA George Tenet, va admetre que l'agència havia permès que Bush inclogués aquella
frase, tot i que la informació era "altament dubtosa". Si Bush va mentir o a ésser mal informat... depèn
de les tendències polítiques del lector.
I és que, des del poder, la paraula es converteix en la clau mestra que obre totes les portes. Qui
no ha escoltat la nostra entranyable ministra de Defensa, Carmen Chacón, recentment estrenada mare, quan
en el moment més vulnerable de la seva vida, amb una veu terça i suau digué: ¡Capitán, mande firmes!
I l'exèrcit obeí a l'instant.
A vegades, les paraules circulen en forma de rumor;una visió subjectiva de la realitat que
quan cala en un determinat cercle social distorsiona la realitat, contribuint d'aquesta manera a crear una
força sense conntrol que domina l'instint de les persones que les perceben. Essent aquest un dels sincronismes
que ens connecten als éssers humans i que ens transformen en objectius febles davant dels mitjans de comunicació,
com quan, al voltant dels anys seixanta als Estats Units una emissora de ràdio difongué la notícia que els
extraterrestres estaven envaint país. La falsa notícia va provocar una psicosi col·lectiva que, fins i tot,
va portar a l'evacuació de diverses ciutats i la mobilització de l'Exèrcit.
Si la paraula és poder, o aquest emana de la paraula, és un concepte que ningú odria distingir; un cercle
viciós, hàbilment utilitzat per totes les religions, com ara el cristianisme, quan ens mostra a la Bíblia
com Moisés utilitzant la Paraula de Déu va separar les aigües del mar. O a la literatura, quan Alibabà digue:
¡Ábrete Sésamo!, i la muntanya es va obrir. Sens dubte, l'únic crim comès per la paraula és el d'influir
a qui escolta, ja sigui a través de la veritat o de la mentida.
Existeix un àmbit molt més altruista, en el qual la paraula compleix un objectiu substancial a les nostres
vides. Em refereixo al món dels sentiments. És aquí on la paraula adquireix el seu aspecte més bondadós.
Establint-se així en el llenguatge dels poetes, perquè en algún moment de les nostres vides tots som poetes;
quan apareix l'amor, o quan se'ns nega, poetes en l'exaltació del triomf i en la derrota, poetes en el plaer,
poetes en el patiment i en la desgràcia, perquè, qui és un poeta, sinó un ésser humà que en la seva divina
bogeria ens mostra els seus sentiments sense demanar res a canvi... Poeta és aquell que diu amb paraules el que sent.
Meritxell Ramos |
|
|